LES DROGUES ALS INSTITUTS

•13 gener 2010 • Feu un comentari

Existeixen una sèrie de drogues molt més utilitzades en els ambients juvenils d’estudi mentre que altres, per les seves característiques, no son tan identificables amb aquest sector de la població.

A continuació veurem com actuen les quatre drogues més de moda entre els joves (sense comptar el tabac que encara que és una droga i que és molt usual en els joves d’aquesta edat no podem parlar de relació amb el fracàs escolar): el mdma, la cocaïna, el cànnabis i l’alcohol.

EL MDMA O ÈXTASI

INTRODUCCIO

L’èxtasi és un derivat de les amfetamines amb efectes similars als de la resta de derivats de l’amfetamina-mesclina.

Normalment es presenta en pastilla que no supera la mida d’una aspirina encara que també es pot distribuir en pols. La majoria són de color rosat, i fonamentalment blanques, grogues o blavoses.

Els distribuïdors imprimeixen una marca en les seves pastilles per diferenciar-les de la resta o per presentar-les com una novetat, encara que siguin les mateixes. Els dibuixos o símbols més freqüents són: la estrella de 5 puntes, el símbol de Play-boy, el ninot de Seven Up, una poma, un dofí, una àncora o una calavera.

El seu preu ronda els 9 o 10 euros per pastilla malgrat que depen de molts factors com la puresa, l’estat del tràfic, etc.

PATRONS DE CONSUM

El consum s’associa a determinats ambients festius, majoritàriament de caps de setmana, entre joves i adolescents. Els consumidors coneixen principalment nomñes els efectes positius. S’acostuma a consumir amb alcohol i moltes vegades es troba frau, per adulteracions amb tot tipus de productes psicoactius o amb dilucions com la glucosa, cafeïna o altre amfetamina.

EFECTES

Es produeixen en la majoria de casos, no sempre, en dosis de 70-100 milígrams. Una pastilla amb aquesta concentració dóna efectes aproximadament al cap de mitja hora de ser empassada.

Resumint podem dir que produeix eufòria, disminueix la sensacions de cansament, de son, de gana i set; facilita la comunicació i les relacions personals augmenta el desig de relacionar-se i parlar.

Segons la tolerància que s’hagi desenvolupat l’efecte de la dosi pot durar fins a 4 hores començant a disminuir una hora després d’haver-la pres. La dosi de MDMA varia extremadament d’unes pastilles a altres, fins i tot entre les d’una mateixa remesa, de tal manera que poden trobar-se èxtasi amb 0 mg de MDMA i altres amb 260 mg, de tal manera que pots no tindre efectes o fins i tot provocar la mort. Només es pot saber la puresa amb un anàlisi químic previ.

TOLERANCIA

No hi ha conclusions al respecte si bé s’observa una certa tolerància en consumidors habituals, que necessiten augmentar la dosi o barrejar-la amb altres drogues com l’speed, cocaïna, cannabis, etc. diuen que al augmentar la dosi no augmenten els efectes buscats degut a la tolerància però si els efectes tòxics.

DEPENDENCIA

Hi ha qui senyala com a símptoma de dependència l’estat en que es troben molts joves consumidors de cap de setmana, que viuen la resta de dies com un infern, sense trobar-hi al·licients. S’observa son, hiperfagia (gana en excés), síndroma depressiu, irritabilitat, mal de cap, dolors musculars, ansietat i cansament, aquests desapareixen si es pren una nova dosi.

LA COCAÏNA

INTRODUCCIÓ

La cocaïna pot utilitzar-se de diferents formes, com la fulla de coca, pasta de coca, clorhidrat de cocaïna, cocaïna, freebase i crack.

A més a més del procediment tradicional de mastegar fulles de coca utilitzat pels indígenes, la cocaïna acostuma a ser ingerida de diferents maneres. La via escollida condicionarà una part important dels efectes. La injecció endovenosa suposa l’obtenció màxima d’efectes però només duraran uns pocs minuts. Pot ser fumada barrejada amb tabac, però els seus efectes són d’escassa intensitat, entre altres raons perquè una part de substància sembla destruir-se amb la combustió (excepte si la substància fumada és pasta de coca).

La manera més difosa d’administrar-la acostuma a ser esnifada, inhalada pel nas. El seu pas a la sang es produeix mitjançant l’absorció per la mucosa nasal i permet, proporcionalment, el màxim d’efecte i de duració.

PATRONS DE CONSUM

Consum episòdic:

Consum separat per 2 o més dies de no ús.

L’afartada és el consum de dosis altes en un període d’hores/dies (consum de cap de setmana).

Consum crònic:

Consum diari de dosis altes o baixes (sistemàtic).

Important tendència a augmentar la dosi i la freqüència de consum.

La cocaïna es converteix en el model organitzador de la pròpia vida.

EFECTES

En dosis moderades la cocaïna pot dir-se que és un estimulant de l’activitat psíquica i motriu, redueix la sensació de fatiga i fa disminuir la gana. Recordant la relació que els efectes d’una droga té amb la personalitat, el tipus i les condicions d’ús, així com el context socio-cultural en el que es produeix el consum, els usuaris acostumen a afirmar que és la droga de la lucidesa, de la activitat i l’eufòria. També com amb les altres drogues, l’experiència i la capacitat personal d’introspecció permet parlar d’altres efectes més subtils com son la sensació de felicitat o la percepció d’energia interna.

TOLERANCIA

Existeixen diversos opinions sobre si es crea tolerància o no. El que s’observa és que la majoria de persones necessiten augmentar de forma progressiva la dosi, la freqüència i/o canviar la via d’administració, per aconseguir efectes similars als anteriors. S’anomena tolerància aguda. Si bé, amb l’administració de dosis baixes i repetides també es pot donar el que s’anomena “tolerància inversa” per la sensibilització del Sistema Nervios Central als efectes de la cocaïna, de manera que s’aconsegueixen els mateixos efectes amb dosi més petites o administracions intermitents.

DEPENDENCIA

El potencial de dependència és alt degut a què els seus efectes agradables duren molt poc temps i porten a la repitició del consum i al augment de la quantitat de droga consumida.

És una droga que donat als seus efectes sobre la conducta tenen major capacitat de recompensa o reforç positiu.

ABSTINENCIA

La suspensió brusca de l’administració dóna lloc a l’aparició del síndrome d’abstinència amb efectes psicològics com la depressió, la dificultat per concentrar-se i atordiment, amnèsia i labilitat emocional; i efectes físics com la taquicàrdia, vertigen, trastorns de coordinació i diarrea; i efectes compensatoris com el desig de droga (craving), bulímia o hipersomnia.

EL CANNABIS

INTRODUCCIO

És una de les drogues més antigues i més consumedes. S’extrau dels brots de la planta del Cànem o Cannabis. Aquesta planta ha estat utilitzada desde la prehistoria per molts usos: per la fibra, la llavor es comestbile, d’ús medicinal i el lúdic.

MECANISMES D’ACCIÓ

En la planta s’aïllen més de 70 substàncies anomenades cannabinoides que es localitzen fonamentalment en els pels secretors de la planta.

D’aquests el delta-9-tetra hidorcannabinol (delta-9 THC o D-9-THC) és el principal responsable dels efectes psicoanctius.

Trobem diferents maneres de utilitzar-la en un ús recreatiu:

– El Haxís és la resina que prové de la part superior de la planta, acostuma a contenir un 10.20% del principi actiu THC. Es presenta en forma de barres o boles i es fuma o es menja (tipicament barrejada en pastissos). En l’argot es denomina xocolata, costo, merda… i fumada es diu porro, petardo, canut, canelo, tronc, etc.

– Pot presentar-se també en forma de oli, amb major concentració del principi actiu secretat per la planta amb un 15-30% del THC:

– La Marihuana està formada per les fulles i les flors (cogollos) seques de la planta. Pot contindre un 1-5% del THC. Es consumeix fumada en forma de cigarretes, barrejada amb el tabac o pipa. En l’argot s’anomena herba, marihuana o maria. El Kiff o Kifi és un preparat format esencialment per fulles de càñam, amb un 20% del principi actiu. Per altra part la grifa es prepara a partir de les fulles seques de la planta.

PATRONS DE CONSUM

Les vies d’administració més utilitzades són la inhalada, la fumada i la via oral. La més ràpida és la primera.

El consum pot anar des de l’ús ocasional (festes, caps de setamana, etc) fins un ús compulsiu.

Existeix també un tipus de consum “terapèutic” en malalts mentals o físics (ezquizofrènia, sida, cancers, vòmits, escleròsi múltiple, anorexia, etc).

EFECTES

Els efectes apareixen ràpidament després d’inhalar el fum amb un “pic” màxim als 10-30 minuts següents i dura aproximadament tres hores.

Per via oral es necessita augmentar la dosi de 2 a 4 vegades per presentar els mateixos efectes que fumant.

La intensitat dels efectes dependrà de la interacció de diferents factors: droga (qualitat, quantitat, forma de consum, etc) individu (personalitat, estat d’ànim, etc) i de l’àmbient (conegut, lloc tranquil, en grup, etc).

El consum de derivats del cannabis pot produir:

-Sensació de benestar

-Eufòria

-Relaxació o hiperestimulació

-Somnolència

-De vegades un riure espontàni

-Impressió de què el temps passa més lentament

-Despersonalització

-Alteracions de la percepció, atenció, procés d’informació

-Dificultats en la coordinació

-De vegades, augment de la suspicàcia i retraiment social

-Augment de la gana

-Sequetat de boca

-Taquicàrdia

-Transtorn delirant (de vegades)

-Interrupció de la continuitat del discurs i mon`ton

-Deshinibició

TOLERANCIA

Es produeix tolerància als seus efectes tant físics com psicològics, en conseqüència els consumidors crònics han de consumir-ne més per aconseguir els mateixos efectes.

DEPENDENCIA

Vé marcada pel seu consum diari o gairebé diari, provocant dependència psicològica en major o menor grau depenent de l’individu i altres característiques.

ABSTINENCIA

Alguns autors senyalen que els símptomes observats més freqüents són: cansament, debilitat, son, ansietat, inquietud, badalls, depresió, alteracions de la sona, taquicàrdia, al·lucinacions visuals o auditives, etc

L’ALCOHOL

INTRODUCCIO

L’acohol és a la nostra societat, la droga que produeix el nombre més gran de complicacions sòcio-sanitàries. Per donar una idea d’això podem dir que:

– El consum d’alcohol és el responsable d’un 30 a un 50% dels accidents de trànsit amb víctimes mortals.

-La cirrosi hepàtica, una de les complicacions orgàniques del consum d’alcohol, constitueix una de les primeres causes de mortalitat prematura en els homes.

-Un 17% dels accidents laborals que es donen a Espanya són atribuïbles al consum d’alcohol.

-Causa de 20.000 morts anuals a Espanya, amb un impacte de 240 anys de vida potencials perduts.

– Produeix un total de 165.000 intressos hospitalaris per any.

Juntament amb el tabac i els psicofàrmacs, forma part de les anomenades drogues institucionalitzades i això fa que encara que cada cop s’estan prenent més mesures preventives per part de l’administració, sigui una substància a l’abast de tothom.

El consum d’alcohol està molt estès entre la població espanyola. És una de les 3 substàncies, juntament amb el tabac i el cannabis, més consumida.

PATRONS DE CONSUM

Als països del Sud d’Europa, hi ha una llarga història de consum d’alcohol lligada a conceptes sòcio-culturals, context que no podem oblidar per entendre bé els problemes derivats del seu ús. Hi ha tot un seguit d’elements econòmics – Espanya és el 3er. productor de vi del món, i culturals -el vi fa sang, és un aliment,..- que determinen una gran tolerància social.

S’està produint un canvi important en el patró de consum entre els més joves. Tradicionalment a Espanya s’ha presentat un patró de consum mediterrani, caracteritzat per un consum diari, fonamentalment de vi, amb els àpat i espais de relacions socials, amb una lenta aparició de problemes relacionats amb el seu ús. Tot això feia que les persones que presentaven una dependència a l’alcohol ho fessin d’una manera progressiva i a una edat avançada.

En els darrers anys s’està impostant un patró de consum anglosaxó entre els joves, que està caracteritzat per un consum fonamentalment de cervesa i begudes destil·lades, centrat preferentment en cap de setmana, i realitzant-se en espais públics o llocs de diversió.

EFECTES

L’alcohol té dos òrgans diana fonamentals:

-1. El fetge on es produeix la seva metabolització.

-2. El sistema nervios central. L’acohol actua disminuint el seu funcionalisme, té una acció depressora amb pèrdues de reflexes, disminució de la capacitat motora, augment del temps de reacció, etc.

DEPENDENCIA

És defineix com un patró de manifestacions fisiològiques, comportamentals i cognitives, el qual el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu, major fins i tot que qualsevol altre tipus de comportament dels que, en un passat tingueren el més alt valor. La manifestació característica del síndrome de dependència és el desig d’ingerir alcohol.

La recaiguda en el consum desprès d’un període d’abstinència porta a la instauració més ràpida del que succeix en individus no dependents.

LES DROGUES

•13 gener 2010 • Feu un comentari

En totes les civilitzacions, des de la assíria antiga fins al actual segle XXI, el ser humà ha consumit tot tipus de drogues per diferents motius; religiosos, rituals, medicinals, per costum, per distracció, per hedonisme, etc.

En la cultura occidental es considerada com a tema tabú per les seves implicacions il·legals y identificada amb els nivells més inferiors de la societat o amb comportaments poc sociables y respectuosos. Per aquest motiu pot considerar-se ofensiu referir-se a una persona que és addicte al tabac o al cafè com a drogodependent.`

Les classificacions de les drogues han estat múltiples ja que es poden classificar de diferents formes , predominant en la actualitat les classificacions en funció dels seus efectes farmacològics. Encara així hi han moltes classificacions acceptades totalment per la comunitat científica:

-Segons els efectes produïts al sistema nerviós:

Segons aquesta categorització podríem englobar les drogues en una o varies (drogues mixtes) d’aquestes categories:

-Depressores: Inhibeixen el funcionament del sistema nerviós central, alentint la activitat nerviosa i el ritme de les funcions corporals. Entre els efectes que produeixen se troben la relaxació, la sedació, la somnolència, l’analgèsia o el coma. Alguns exemples de drogues depressores són el alcohol, els opiacis (heroïna, morfina, metadona, etc.), certs fàrmacs, etc.

-Estimulants o Psicoanalèptiques: Activen el sistema nerviós central donant un increment a les funcions corporals. Existeixen les majors (cocaïna o amfetamina) i les menors (com la nicotina, cafeïna, teïna, teobromina).

-Al·lucinògenes o Psicodisléptiques: També conegudes com pertorbadores, donen un estat de consciencia alterat, deformen la percepció y evoquen imatges sensorials sense entrada sensorial. Exemples en serien les drogues sintètiques o el LSD.

-Segons el seu nivell d’addicció:

Droga Potencial d’adicció
1 Nicotina 100/100
2 Metamfetamina fumada 98.53/100
3 Crack 97.66/100
4 Metamfetamina injectada 94.09/100
5 Valium (Diazepam) 85.68/100
6 Metacualona 83.38/100
7 Secobarbital 82.11/100
8 Alcohol 81.85/100
9 Heroïna 81.80/100
10 Amfetamina via Oral (Crank) 81.09/100
11 Cocaïna 73.13/100
12 Cafeïna 72.01/100
13 PCP (Fenciclidina) 55.69/100
14 Marihuana 21.16/100
15 Èxtasis 20.14/100
16 Fongs al·lucinògenes 17.13/100
17 LSD 16.72/100
18 Mescalina 16.72/100

-Drogues dures i toves:

La diferenciació existeix en aquella que causa una addicció i/o una dependència física i psíquica i la que només pot ser a nivell psíquic o físic.

Alguns exemples de drogues dures són la cocaïna, els opiacis, el alcohol o les amfetamines.

I exemples de drogues toves podem veure el cànnabis, la cafeïna, etc.

-Segons la seva legalitat:

Aquesta classificació és subjectiva en funció del país malgrat que aquí especificarem la més normal en els països occidentals.

Malgrat això aquesta classificació engloba en legals substancies classificades com a dures o toves i depressores, estimulants o al·lucinògenes i viceversa amb les il·legals.

Per aquesta raó poden haver-hi drogues legals de alt contingut adictiu i de un nivell de impacte en l’organisme més alt que en altres d’il·legals.

Drogues legals: Alcohol, tabac, psicofàrmacs, estimulants menors…

Drogues il·legals: Podríem englobar a totes les altres drogues no legals (no referides al apartat anterior). Derivats del cànnabis, heroïna, cocaïna, etc.

-Drogues en l’àmbit recreacional:

El més usual en el cas de les drogues és atribuir a aquestes un us més recreacional que no un altre. Per això cal esmentar les drogues que normalment identifiquem com drogues en la societat actual:

-Alcohol

-Cafeïna

-Cocaïna

-Crack i Paco

-Inhalables

-LSD

-Marihuana

-Hachís

-MDMA o éxtasis

-Anfetamines

-Nicotina

-Opiacis (heroïna, morfina, etc)

-Peyote (usual a Amèrica, molt poc a Europa)

-Fons psilocibes, coneguts com al·lucionògens o màgics.

-Benzodiacepines

-Popper

-Barbitúrics

La Fundación Ayuda contra la Drogadicción achaca a las drogas el fracaso escolar en España

•12 gener 2010 • Feu un comentari

– La nueva campaña de prevención hace hincapié sobre las otras consecuencias de la droga

– Hace uso de nuevos canales de comunicación para alertar de los riesgos

EUROPA PRESS MADRID 09.05.2008

El presidente de la Fundación de Ayuda contra Drogadicción (FAD) achaca a las drogas parte del fracaso escolar en España, según ha explicado en declaraciones a RNE con motivo de la presentación de su última campaña de prevención.

La nueva campaña de la Fundación, en su trigésimotercera edición, “hace hincapié en un mensaje novedoso que tiene como objetivo hacer ver a la sociedad, que está en un momento especialmente delicado en el excesivo consumo de drogas, que estás sustancias también dañan a terceros, ya sea en accidentes de tráfico, malos tratos, o problemas escolares, entre otros”, afirma Calderón.

Además, Calderón ha añadido que un objetivo paralelo al ya citado, es el de “llegar a concienciar a la sociedad, de que los problemas sanitarios y de deterioro personal como consecuencia de la heroína no son tan patentes como antes, ya que el consumo actual de esta sustancia no lo producen tan llamativamente”.

La Fundación también canaliza su mensaje en Youtube: “Es un canal de comunicación especialmente privilegiado entre el público joven. –señaló Calderón– En este les proponemos que nos cuenten, de manera natural, las consecuencias de su consumo y las que han podido ver en terceros”.

Edat d’inici de consum de drogues en edat acadèmica

•12 gener 2010 • Feu un comentari

Edad de inicio en el consumo por tipo de sustancia psicoactiva y periodo.
Unidades:edad media (años).

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006
Tabaco 13,9 13,3 13,2 13,1 13,1 13,2 13,1
Tabaco (consumo diario) .. 14,6 14,5 14,4 14,4 14,5 14,2
Alcohol 13,5 13,7 13,8 13,6 13,6 13,7 13,8
Alcohol (consumo semanal) .. 15,0 15,0 14,9 15,0 15,1 15,0
Hipnosedantes (1) 14,1 14,5 14,8 14,5 14,6 14,8 14,4
Cannabis 15,1 15,1 15,0 14,9 14,7 14,7 14,6
Cocaína 15,6 15,9 15,8 15,8 15,7 15,8 15,4
Heroína 14,3 14,7 14,4 15,4 14,9 14,4 14,7
Anfetaminas 15,5 15,7 15,6 15,6 15,6 15,7 15,6
Alucinógenos 15,4 15,6 15,4 15,5 15,5 15,8 15,5
Sustancias volátiles 13,3 13,6 13,4 13,9 14,3 14,0 13,6
Éxtasis 15,6 15,7 15,5 15,7 15,4 15,6 15,5

Notas:

1) Tranquilizantes y pastillas para dormir sin receta médica.

Fuente: Observatorio Español sobre Drogas (OED). Ministerio de Sanidad y Política Social.

// <![CDATA[// // <![CDATA[//


Les drogues a dins de l’institut

•12 gener 2010 • Feu un comentari
Consumo de drogas por frecuencia, tipo de sustancia psicoactiva, periodo y edad.
Unidades:porcentaje.

2004 2006
De 14 años De 15 años De 16 años De 17 años De 18 años De 14 años De 15 años De 16 años De 17 años De 18 años
Alguna vez en la vida

Tabaco

42,1 54,7 62,3 70,0 77,3 28,4 41,5 50,7 55,1 61,8
Alcohol 59,2 76,6 86,9 91,9 93,8 57,1 76,1 86,0 91,2 92,3
Hipnosedantes (1) 4,1 6,2 7,1 8,0 10,8 6,3 7,0 7,7 8,4 9,8
Cannabis 19,6 33,7 45,9 56,7 63,5 14,1 30,0 41,1 48,9 56,9
Éxtasis 0,5 2,3 4,3 9,0 13,7 0,8 2,0 3,3 4,4 9,3
Alucinógenos 0,7 2,6 4,0 8,5 12,1 1,1 2,9 4,3 5,9 9,2
Anfetaminas 0,6 2,3 4,0 9,3 12,0 0,7 2,1 3,3 4,8 9,5
Cocaína 1,2 4,1 7,6 17,0 23,6 1,5 2,9 5,6 8,4 15,9
Heroína 0,4 0,4 0,8 1,0 1,1 0,6 0,8 1,3 1,0 1,1
Inhalables volátiles 2,3 3,1 4,0 5,8 6,2 1,5 2,5 3,0 4,2 4,6

En los últimos 30 días (2)

Tabaco 15,5 28,9 38,6 51,3 60,1 13,8 24,1 30,6 35,5 42,1
Alcohol 38,0 57,7 71,9 78,2 81,5 31,7 50,7 65,3 74,2 76,5
Hipnosedantes (1) 1,6 2,1 2,6 2,7 3,3 1,8 2,3 2,7 2,6 2,9
Cannabis 10,0 19,2 27,8 34,6 35,7 7,5 16,6 22,5 27,7 31,5
Éxtasis 0,2 0,8 1,2 2,6 4,0 0,4 1,0 1,8 1,7 2,4
Alucinógenos 0,3 0,9 1,4 2,3 3,7 0,5 0,9 1,5 1,9 2,5
Anfetaminas 0,2 1,0 1,9 2,8 4,5 0,3 0,9 1,6 2,1 3,3
Cocaína 0,5 1,6 3,1 7,2 11,1 0,8 1,2 2,6 3,1 5,9
Heroína 0,2 0,2 0,4 0,5 0,7 0,2 0,4 0,8 0,5 0,7
Inhalables volátiles 0,7 1,1 1,1 1,3 1,6 0,6 1,1 1,4 1,1 1,6

Notas:

1) Tranquilizantes y pastillas para dormir sin receta médica.

2) Últimos 30 días previos a la realización de la encuesta.

Fuente: Observatorio Español sobre Drogas (OED). Ministerio de Sanidad y Política Social.

En quina edat s’inicia el consum de drogues?

•12 gener 2010 • Feu un comentari
Edad de inicio en el consumo por tipo de sustancia psicoactiva y periodo.
Unidades:edad media (años).
1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007
Tabaco 15,9 16,6 16,7 16,5 16,5 16,4 16,5
Tabaco (consumo diario) 18,5 18,5 18,6 18,4 18,3 18,3 ..
Bebidas alcohólicas .. 16,8 16,9 16,9 16,7 16,7 16,8
Tranquilizantes o sedantes (con o sin receta médica) .. .. .. .. .. 28,5 33,8
Tranquilizantes o sedantes (sin receta médica) .. .. .. .. .. 32,3 29,1
Cannabis 18,3 18,9 18,7 18,5 18,5 18,3 18,6
Cocaína en polvo 21,4 21,3 21,8 20,4 20,9 20,6 20,9
Heroína 20,3 20,1 19,0 20,7 22,0 20,2 21,7
Anfetaminas 19,2 19,4 19,2 18,8 19,6 19,2 19,7
Alucinógenos 19,3 19,0 19,3 18,9 19,9 19,0 19,9
Inhalables volátiles 17,7 19,0 18,1 17,5 17,5 17,8 19,7
Cocaína base 21,8 20,6 20,1 19,6 20,1 20,8 21,4
Éxtasis 21,1 20,0 20,7 20,2 20,3 20,1 20,8
Otros opiáceos 21,1 21,1 19,6 22,6 20,4 20,2 ..
Fuente: Observatorio Español sobre Drogas (OED). Ministerio de Sanidad y Política Social.

Els jóvens consumidors no saben què fer durant el seu temps lliure

•11 gener 2010 • Feu un comentari

Un 59% de los jóvenes que pasaron el año pasado por el Servicio de Orientación sobre Drogas (SOD) de la Agència de Salut Pública de Barcelona confesó que no suele planificar ninguna actividad en su tiempo libre.

«Si no piensas qué hacer, tienes que rellenarlo de alguna manera. Uno empieza sacando un cigarro, después se compran bebidas en cualquier súper…», explica la directora del SOD, Rosa Suárez. «Eso no significa que no se pueda ir a un bar o una discoteca, pero ésta no debe ser la única alternativa.»

16 años de media

Los 16 años es la edad más común entre los 3.000 jóvenes que visitaron el SOD en 2005. «Es positivo que se interesen cuanto antes sobre los problemas que acarrera la droga, pero también notamos que las edades de inicio son cada vez más bajas, entorno a los 12-14 años», afirma Suárez.

Este servicio de orientación sobre drogas lo usan médicos o maestros (43%), pero sobre todo, los mismos jóvenes o sus familiares.

De este último colectivo, son las madres (54%) las que toman la iniciativa, muy por encima de los padres y de la pareja. Los propios afectados «no tienen consciencia preventiva» y apenas suponen un 9,5% de las llamadas.

Es curioso que si se trata del correo electrónico, un 73% de los jóvenes consumidores sí piden información o asesoramiento.

Cannabis, alcohol y tabaco

Según el estudio realizado por la Agència de Salut Pública a 1.947 jóvenes mediante encuestas individuales, el cannabis es la droga que consume la mayoría de primeros usuarios del SOD (73%), seguida de lejos por la cocaína o la combinación de ambas. Este hábito no va sólo: un 50,7% bebe también alcohol y un 55,2% fuma (son consideradas drogas asociadas).

Perfil del usuario

Desde el centro escolar: Un 26,6% de los usuarios llaman porque se lo han indicado en el instituto. El boca a oreja supone un 13% de las consultas.

Con los padres: Un 53,9% vive con sus progenitores. Otro 34,8%, con la madre, un 5,4%, con el padre.

Ellos, más: Los chicos suman un 70,1% de las consultas. Un 3,9% nació fuera de España. Un 70,1% estudia y un 12,2% reconoce no hacer nada.